MIguel Ferrándiz (personajes famosos III)

Miguel Ferrándiz (1877-1962), 

Va ser mestre durant molts anya a Atzeneta i a Aielo i sentia molta estima pel seu poble natal, Aielo de Malferit.

Va realitzar nombroses composicions poètiques dedicades a Aielo amb la finalitat d’arreplegar fons per a la construcció de les escoles velles, i altres dedicades a la Mare de Deu dels Desamparats i al Santíssim Crist.

També va escriure llibres en prosa, con un llibre sobre plantes medicinals i un estudi sobre poblats antics d’Aielo de Malferit.

Fou un dels primers mestres que va ensenyar a voler i a llegir en la nostra llengua, en una època en la que estava prohibida la seva expressió escrita.

Va morir molt major a Ontinyent.

A Aielo s’ha escoltat molt el nom de Miguel Ferràndiz, un mestre i poeta nascut a Aielo de Malferit. Un home cultivat, que participava als jocs florals a València, publicava en revistes i rebia premis de treballs en pedagogia. Va ser mestre a Aielo i un mestre que ensenyava en valencià, la seva llengua.

Aquesta persona estimava el poble on havia nascut, i ho feia escrivint versos sobre paisatges preciosos del poble, sobre els seus amics, festes i família.

Al seu poble natal, Aielo de Malferit, cada any se li ret homenatge, i nosaltres com a aieloners es sumem al reconeixement d’aquesta personalitat.

CANSÓNS PER A RONDA.

Tres coses hià en lo meu poble                     El nab d'Ayelo te fama,

que no se troben en el món:                          te fama de ser molt bó;

El Sant Crist de la Pobreca,                         el que menja naps d'Ayelo,

Sant Engraci y els licors.                              en tota sa vida es mor.

Yo crec que entre tots els pobles                 No cal que busquéu la gloria

es Ayelo el més hermós;                              pegant voltes per lo món;

per haver naixcut en ell,                               la trobareu en Ayelo,

me considere dichós.                                   qu'es dels pobles el millor!

En Ayelo Malferit                                        El campanar del meu poble

tot es bonico y es bó;                                  cuansevol dia caurà,

hasta el plom y el ferro vell                          y entonces, en l'Olleria

si es d'Ayelo, pareix ór.                              y en Ontinyent que diràn?

D'un nab molt gran que culliren                   Per a vidres, Olleria;

feren allí el campanar;                                 per a aigües Ontinyent;

y de les sobres y arréis,                              bons planters d'americana

en el riu feren l'arcà.                                   en Ayelo trobaréu.

Transcripció literal d'un poema de Miguel Ferrándiz.