A Aielo de Malferit, les festes també són part
del seu patrimoni cultural i són moments molt bons per a poder visitar la
localitat.
A l’octubre, podem gaudir de la celebració del
9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, on es
Altra festa molt coneguda és la de Tots Sants,
que es celebra l’1 de Novembre. Antigament uns dies abans, els xiquets solien
anar al cementeri amb els familiars per a visitar als familiars soterrats i als
germans, ja que era habitual per aquell temps, que moriren xiquets menuts. En
aquells temps, acudien a les
Cap al febrer, concretament dos dijous abans
del dijous de Cendra, es fa una festa escolar de mestres i alumnes que
s’anomena “la Cassoleta”.
Eixe dia tots els alumnes i mestres del
col·legi, es disfressen amb les vestimentes preparades a l’escola i fan una
cercavila pel poble amb música i balls. En acabar la cercavila, les mares duen
la tradicional cassola (arròs al forn) a cada xiquet i junt als seus companys
dinen a l’escola.
Altra època bonica per poder visitar el poble
i gaudir de les seves festivitats, paisatges i gastronomia es en primavera,
quan comença la setmana santa.
Aquesta comença el Diumenge de Rams, on tot el
poble acudeix al passeig de l’Eixample amb palmes i fulles de llorer i
acompanyen al santíssim en processió fins l’església, on es fa la missa,
d’aquesta manera es celebra l’entrada de Jesucrist a Jerusalem. A Aielo hi ha
dues cofradies, la de la Mare de Deu dels Dolors i la del Sant Sepulcre, que el
dia abans de Rams, fan el trasllat de les Imatges a casa d’alguns cofrades, que
les exposen al públic a les seves cases fins al Dijous Sant.
El dijous sant, hi ha la missa tradicional amb
el lavatori de peus i per la nit es fa el Via Crucis des de l’església fins al
calvari. Abans de dur les imatges a l’església, les diferents cofradies passen
per les cases on estan les imatges per a recollir-les i dur-les al punt
d’eixida del Via Crucis.
El divendres sant, es fa la processó del
Soterrament, i és costum aquest dia, anar a besar els peus al Crist del
Sepulcre a l’església.
El dissabte a la nit, Nit de Glòria, el
revolteig de campanes anuncia la Resurrecció del Senyor. Aquesta nit, els
aficionats a la pólvora estan preparats i a la primera campanada comencen a
disparar coets d’eixida a l’eixample i a l’avinguda Santíssim Crist.
Finalment, la pasqua de resurrecció, es
celebra als tres dies següents del dissabte de glòria, on la gent va a
menjar-se la mona al camp i a fer volar la milotxa.
Ja a l’estiu trobem les festes patronals de
moros i cristians. Aquestes són les festes principals de la localitat, i on els
carrers s’engalanen amb banderes, llums i música, i és on la gent més ompli els
carrers.
Aquestes festes es celebren al mes d’agost. En
un principi, aquestes festes tenien un caràcter cívic-religiós en honor als
patrons del poble, el Santíssim Crist de la Pobressa i Sant Engraci Màrtir.
L’origen d’aquestes festes, s’atribueix al fet
que els habitants del poble en aclamar-se al Santíssim Crist de la Pobressa no
es varen veure quasi afectats per l’epidèmia de còlera que sofriren molts
pobles de la comarca de la Vall d’Albaida. La gratitut dels aieloners, va
motivar la celebració d’actes festius en el seu honor.
A l’any 1804 van ser concedits i traslladats a
la parròquia d’Aielo les restes de Sant Engraci, procedents del cementeri de
Santa Priscilla de Roma, per aixó també es celebren les festes en honor a
aquest sant.
La data inicial de les Festes Patronals és
l’any 1834 i des d’aquell moment venen celebrant-se fins ara.
Uns dies abans de les festes, comencen els
preparatius i les cases i els carrers s’engalanen amb banderes i llums ja que
tots els actes es celebren als carrers, a excepció de les celebracions
religioses que es fan a l’església, excepte les processons.
Durant aquests dies abans de les festes que
són del 5 al 8 d’agost, es celebren actes com bou al carrer, i multitud d’actes
culturals com concerts de la Unió Musical del poble, teatres al carrer, entre
molts altres actes.
Ja el 5 d’agost comencen les festes patronals
en honor als Sants anteriorment mencionats, i en elles es rememoren les lluites
entre cristians i moros.
Les festes de Moros i Cristians d’Aielo venen
del model desenvolupat a Alcoi, i van començar a celebrar-se al poble cap a
l’any 1921 amb dos comparses de moros i altra de cristians, van deixar de
fer-se durant uns anys, i es van rependre a l’any 1961.
Les festes comencen amb la presentació de la
Regina de festes i la seva cort d’honor a finals de juliol i ja el dia 5
d’agost s’inicien les festes amb el revolteig de campanes. A migdia, es fa
l’entrada de Bandes de Música i per la vesprada, els bàndols moros i cristians
acompanyats per les bandes de Música, fan la tiromfal Entrada de moros i cristians.
El dia 6 d’agost és el dia del Crist. Aquest
dia comença amb el revolteig de campanes i una diana, on els festers de
comparsa, disparen trabucs pels carrers del poble i les bandes recorren els
carrers amb la seva música. Pel matí es fa una missa en honor al Santíssim
Crist, en acabar es dispara una mascletà i per la vesprada es fa la processó,
on els festers acompanyen al Crist en el seu recorregut. Ja per la nit, es fa
l’ambaixada mora, on es simula la batalla entre els moros i cristians i que primerament
guanyen els moros.
El dia 7, dia de Sant Engraci, els festers van
al Calvari a pel Sant i el baixen a l’esglèsia on es fa missa i per la vesprada
la seva corresponent processó. Al midia, després de la missa es dispara altra
mascletà. Ja per la nit es fa la segona part de l’ambaixada on finalment
guanyen els cristians.
El dia 8 d’agost pel matí, es fa la pujada de
Sant Engraci des de l’eslgésia fins a l’Ermita i en finaltizar aquest acte es
celebra un esmorzar popular. Per a finalitzar les festes, aquest dia, ja per la
nit, es dispara un castell de focs artificials, que fiquen el colofó final als
dies grans del poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario